La recollida porta a porta

Si em preguntessin «quin ha sigut el canvi que més t’hagi marcat durant l’últim any?», segurament respondria: el porta a porta. Aquest canvi ha modificat com una comunitat sencera pensa sobre els residus que genera, i com aquests s’han de gestionar. No sé si hi ha gaire gent interessada en aquest tema, però si n’heu sentit a parlar o diuen que ho volen implantar al vostre poble, deixeu-me que us expliqui com ha anat a Capellades i quines perspectives de futur li veig.

Porta a porta?

Val, primer de tot, què coi és això del porta a porta? La recollida d’escombraries porta a porta és un sistema en què el servei d’escombaries passa a recollir la brossa a cada porta. Seguint aquesta lògica els contenidors ja no són necessaris i, per tant, també es treuen de la via pública. Això canvia radicalment el paradigma: ja no hi ha contenidors —ni de reciclatge, ni dels “normals”— i per tant la brossa s’ha de gestionar d’una manera molt diferent.

Però això no és tot, i és que els escombriaires no recullen tot allò que vulguis, sinó que hi ha un calendari que dicta quin tipus de brossa es recull cada dia. I aquí, crec, és on el sistema ha tocat més el crostó: el reciclatge passa a ser obligatori.

El porta a porta a Capellades

El porta a porta es va implantar a Capellades el juny de l’any passat. Com us podeu imaginar, malgrat les mil i una xerrades informatives que es van fer, tothom tenia dubtes sobre el seu funcionament. Hi havia així, des dels més optimistes que creien que això en qüestió d’unes setmanes ja estaria més que après, fins als més catastrofistes que imaginaven el Capelló ple de merda fins amunt —i aquell ric ventall de grisos que s’ho miraven de reüll.

Sigui com sigui, sincerament no crec que ningú tingués ni punyetera idea de com aniria tot plegat. La primera setmana la recordo d’una manera molt excepcional: gent que no havia reciclat mai que anava amb l’ai al cor, gent que va esperar fins a l’últim dia per amuntegar brossa allà on abans hi havien els enyorats contenidors, gent que no sabia ben bé què significava cada cubell, etc. Això també s’agreujava amb les aportacions de gent que vivia a les urbanitzacions de la Torre de Claramunt, en què la brossa no es recull tots els dies. Durant la primera setmana tot feia pensar que tot aniria malament, però màgicament tot va anar més o menys bé. Dic màgicament, perquè tot i que jo personalment veia bé aquest canvi, el flux negatiu que rebia cada dia em feia veure les coses més aviat negres.

La incertesa dels primers dies es va esvair ràpidament, i mica en mica tothom ja s’havia après el calendari de la recollida. Ja no apareixien les etiquetes vermelles del dia següent que indicaven que algun dels teus veïns s’havia despistat i havia baixat el que no tocava. Tampoc s’escoltaven aquelles notícies inicials —que en alguns casos segurament eren més aviat mites urbans— de gent que tiraven les escombraries pel bosc, ni hi havia cap rastre de l’exèrcit de gats que havia d’envair la vila per culpa dels cubells de l’orgànica.

Llavors, tot flors i violes oi?

Tal i com pronosticava el sentit comú, al final la gent es va anar acostumant, i les diferents fraccions s’anaven recollint amb tota la nova normalitat. Els índexs de reciclatge, evidentment, van millorar amb escreix: Capellades va passar a tenir un percentatge de residus reciclats del 83%.

Com veieu, estic sent bastant optimista, i és que en general estic molt satisfet del porta a porta. Ara bé, sé que hi haurà molta gent que em tiraria els plats pel cap si llegeix aquesta entrada. Suposo que no tot pot agradar a tothom. El que no faré, però, és tractar aquestes persones com a idiotes i fer veure que tot és magnífic, perquè en certa part algunes de les queixes provenen d’aspectes que s’han de polir.

Alguns d’aquests aspectes s’han anat polint a mesura que s’anava veient la realitat de la vila: s’han adaptat voreres que no eren prou amples per a deixar els cubells de pisos amb molts habitatges, s’ha delimitat millor on havien d’anar els cubells en habitatges amb una vorera no gaire usual, etc. No són aspectes trencadors, però són aquelles petites coses del dia a dia que es poden fer molestes.

Ara bé, també hi ha queixes que provenen de la mandra o la manca de consciència ecològica: gent que ja estava molt ben acostumada al sistema «de tota la vida» i que no en volia saber res de totes aquestes històries dels cubells. També em jugo un pèsol que encara, avui en dia, hi deu haver gent que acumula la brossa com ho havia fet sempre i que la tira al poble del costat tot anant a treballar. Tot i l’entusiasme que teníem els que ja reciclàvem —perquè en un sentit segurament un pèl egoïsta ens ha simplificat bastant la vida—, puc entendre les queixes d’aquells que ja veien amb bons ulls el sistema anterior.

Jo, a més, soc un cas especial, ja que just davant del meu bloc de pisos hi havia uns contenidors d’aquells soterrats i, més avall, hi havia contenidors normals i de reciclatge. He de dir que amb aquesta experiència he sigut capaç de rebatre molts arguments de gent molesta amb aquest sistema. Com ara:

Per tant, diria que el pati encara no està del tot calmat, i és que crec que encara hi ha gent que enyora el sistema anterior, independentment dels arguments.

Reptes pel futur

Una de les queixes que són totalment vàlides és que a vegades et trobes amb voluminosos a la cantonada de casa teva. Dit d’una altra manera, alguns veïns per la mandra de trucar a la deixalleria perquè passessin a buscar el seu matalàs, el van deixar a la mateixa cantonada i esperen a que desapareixi per art de màgia. Aquesta és una queixa que trobo molt legítima, i és que fa pena veure que hi ha gent tan mesquina que ha preferit embrutar el carrer amb el seu matalàs fet merda, que no pas trucar al servei de deixalleria. Ara bé, i sense voler invalidar aquesta queixa, he de dir que això ja passava abans: l’únic canvi és que abans ho deixaven al costat dels contenidors. La “bonica” presència de calaixeres podrides es deixava veure uns quants dies fins que el servei de deixalleria, avisat per alguna trucada d’algun veí molest, passava per allà i ho recollia. Per tant, diria que el tema dels voluminosos no està del tot solucionat, encara que honestament no sé quina seria la solució a hores d’ara…

Una altra queixa, però que no afecta a Capellades, és que a les urbanitzacions el calendari és una pua: no passen tots els dies. He de dir que per a municipis amb moltes urbanitzacions el porta a porta pot ser més perepunyetes. Ara bé, hi ha municipis de l’Anoia amb la població molt dispersa que han aconseguit aplicar el sistema mitjançant àrees tancades. Crec que encara hi ha espai per a la millora en aquest sentit.

Un altre repte, i aquest segurament de caire més ideològic, és que la gestió d’aquest sistema el porta una empresa privada. Personalment penso que la gestió d’assumptes comunitaris s’hauria de fer des de la mateixa comunitat; i en aquest cas des de l’ens públic, l’ajuntament. Això és més fàcil de dir que de fer, però personalment crec que el següent pas lògic hauria de passar per tractar aquesta qüestió.

Finalment, un petit incís sobre la consciència ecològica

Com podreu haver detectat, aquest sistema ha sigut molt benvingut per aquella gent que ja reciclàvem, i ha sigut molt discutit entre aquella gent que no ho feia —permeteu-me la generalització, s’ha de dir que hi ha hagut més gent que no reciclava i que ha vist amb bons ulls aquest sistema que no em pensava.

Personalment, per tant, considero que el debat era més aviat de conscienciació ecològica que no pas de detalls tècnics. Porto des de ben petit que ens han parlat a l’escola de l’efecte hivernacle, dels beneficis del reciclatge, d’intentar reduir la contaminació, etc. Dit d’una altra manera, potser portem com més de trenta anys en què des de molts cantons s’està donant la matraca sobre aspectes ecològics i, tot i així, érem només quatre frikis els que acabàvem reciclant. Observant les dades que tenim, això és totalment insostenible i hem de fer alguna cosa des de ja mateix. El porta a porta pot ser una solució a una de les qüestions del problema.

Ara per ara crec que el futur passa per aquest sistema de recollida, encara que fastiguegi a alguna gent. Des del meu punt de vista, no podem seguir mantenint sistemes que prioritzen la nostra comoditat però que acaben maltractant el nostre planeta. Hem de ser tots molt conscients que vivim junts en aquest planeta, i que hem de fer el màxim per intentar mantenir-lo per a les generacions que han de venir. Ens hi va la vida.

Última data de modificació: 28 de febrer de 2019, a les 16:02. Pots consultar l'historial d'aquesta entrada aquí.

A no ser que hagi indicat quelcom contrari a la meva entrada, totes les opinions expressades aquí són únicament meves i no representen a ningú més. Aquesta entrada està sota la llicència Creative Commons BY-ND 4.0.

Us podeu subscriure al meu canal d'RSS.